.png)
CONSERVACIÓ MARINA
Ja no és possible qüestionar que l'activitat humana ha accelerat el canvi climàtic, posant en perill l'equilibri ecològic de centenars d'ecosistemes de la Terra i, per tant, milions d'espècies que depenen d'aquests, entre els quals ens trobem els humans; segons un estudi realitzat per les Nacions Unides, 1 milió d'espècies estan actualment en perill d'extinció (un 12,5% del total de les espècies d'animals i plantes conegudes). Des d'un punt de vista mediambiental, la globalització i un sistema socioeconòmic sense escrúpols que busca un creixement infinit en un planeta amb recursos finits ens ha empès a un punt crític de no retorn, afectant, especialment, als ecosistemes de zones geogràficament limitades, com és el cas de les Illes Balears.
Dins aquesta nova tendència, i reforçat per la crisi actual, neix el projecte de conservació marina d'Arrels Marines, i és que no podem entendre unes illes sense mar. Els oceans no només actuen com el pulmó del planeta, sinó que són els principals embornals de carboni de la Terra i, per tant, els nostres aliats principals en la lluita contra l'escalfament global. Per això, el nostre programa de conservació marina pretén contribuir a la preservació i protecció de la mar Balear, ja sigui a través d'estudis ambientals, monitoratge i control d'àrees altament antropitzades o mitjançant la restauració de fanerògames marines.
BADIA DE POLLENÇA
La zona interior de la badia de Pollença és una àrea en la qual conflueixen nombroses pressions antròpiques, les quals provenen d'àmbits i sectors molt diversos, i que s'han vist incrementades en els darrers anys, afectant directament els hàbitats submarins i espècies que habiten -o habitaven- en aquesta zona. Per això, des d'Arrels Marines, ens vàrem proposar fer-hi una sèrie d'actuacions i estudis.
A principis del 2021 vàrem començar a mapejar les espècies i els hàbitats presents al sac interior de la badia per entendre quin era el seu estat ecològic i de conservació. En total vàrem mapejar una àrea de més de 400.000 m² a través d'una sèrie d'immersions a la zona, on poguérem trobar exemplars de Caulerpa prolifera, Cymodocea nodosa, Posidonia oceanica, Acetabularia acetabulum, Sparus aurata, Diplodus sargus sargus, Diplodus vulgaris, Gourmia vulgata, Holothuria farskali o Anemonia viridis, entre altres.
A finals del 2021, i per petició explícita de l'ajuntament de Pollença, vam iniciar un nou estudi, centrant-nos aquesta vegada en els impactes associats a la indústria nàutica (embarcacions, fondejos i estructures de fondeig permanents). L'estudi es va fer en temporada baixa (novembre-gener) i el nombre d'embarcacions fondejades il·legalment a la zona va ser de 173. A més, i per estimar el nombre d'estructures de fondeig permanents, es varen fer una sèrie de transectes que ens varen permetre estimar que a la zona podria haver-hi més de 1.000 estructures de fondeig permanent il·legals. El 28 de setembre de 2022, vàrem participar a la II Mesa de Treball coordinada i gestionada per la Direcció General de Territori i Paisatge, on varen assistir representants d'entitats públiques i privades i on els vàrem presentar tots els resultats i propostes del nostre estudi.
De mentre les entitats públiques es posen d'acord en aspectes de responsabilitat i competències, nosaltres continuarem fent feina per poder gaudir d'una badia sana, neta i plena de vida.
RESTAURACIÓ MARINA
Un informe de la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN) calcula que les praderies de Posidonia oceanica poden ser responsables del 40% de carboni emmagatzemat cada any per la vegetació costanera. A més, una hectàrea de Posidonia oceanica pot arribar a produir més del triple d’oxigen que una mateixa hectàrea de bosc tropical i, tot i això, s’estima que el ritme al qual està desapareixent la Posidonia oceanica és fins a vuit vegades superior al de la pèrdua d’aquests boscos. No hi ha dubte que la Posidonia oceanica és un organisme delicat, i que, si no treballem entre tots per garantir el seu futur, pot ser aviat haurem perdut no només el pulmó del Mediterrani, sinó un agent indispensable en la lluita contra el canvi climàtic. La disminució d'aquestes espècies és tan gran que, per recuperar els serveis ecosistèmics, i especialment per contribuir a mitigar l'escalfament global, no n'hi ha prou de protegir-les. Cal fer un pas més i complementar aquestes mesures de protecció i conservació utilitzant aproximacions que fomentin la seva regeneració.
Així, des d'Arrels Marines hem dissenyat un programa de regeneració; un projecte de restauració marina comunitària on s'apliquen tècniques innovadores per a la recuperació de fanerògames en petites parcel·les. Els objectius científics d'aquest projecte en especial són (1) proporcionar noves eines per a la restauració de l'hàbitat marí, (2) regenerar àrees degradades per activitats antròpiques i (3) regenerar embornals de carboni blau. A més a més, aquestes estacions de replantació no només funcionen com a part del programa de regeneració, sinó també com a mitjà per augmentar la consciència ambiental i difondre la divulgació científica. Arrels Marines vol, d’una banda, apropar la ciència a la població i, d’altra banda, que la població s’apropi al mar. Per això, les estacions estan entre 3 i 10 metres de profunditat, fent-les així accessible per a tothom, ja sigui fent snorkel o amb tot un equip de submarinisme.
Tot i que la prioritat d’Arrels Marines és consolidar un programa ambiciós, durant les primeres etapes del projecte preferim apostar per una fórmula de creixement senzilla però eficaç i amb una estructura clara. Actualment, comptem amb dues estacions de replantació, una a Formentor, Pollença i l'altra a Alcanada, Alcúdia.
Alcanada
(Alcúdia)
La zona seleccionada se situa al nord de l'illa de Mallorca dins de la MA-07/CW-M3 Badia d'Alcúdia, entre l'illa d'Alcanada i la Colònia de Sant Pere, i està inclosa en el LIC Badia de Pollença i Alcúdia (codi ES5310005).
Durant l'últim l'any, es va dur a terme l'estudi de caracterització de la zona per entendre'n la realitat i, sobretot, la necessitat o no d'un projecte regeneratiu. L'àrea d'estudi es troba en una zona costanera protegida entre 0 i 8 m de profunditat i presenta un substrat mixt de sorra, roca i plantes marines. L'estudi realitzat sobre les praderies de Posidonia oceanica indica que es troben en un estat desfavorable, cosa que ha afectat directament la pèrdua de biodiversitat. Les praderies de C. nodosa i Z. noltii estan poc esteses a la zona. Els principals impactes antropogènics identificats són els abocaments, el trànsit marítim comercial i la destrucció de l'hàbitat propiciada pel trànsit humà i fondeig d'embarcacions recreatives.
Una vegada rebuts tots els permisos de les administracions pertinents, tenim planejat iniciar el procés de restauració durant el 2023.
MACRÒFITS MARINS
Els macròfits marins són un grup d'organismes molt heterogeni, compost per macroalgues (ex. Cystoseira sp.) i fanerògames marines (ex. P. oceanica). Les espècies de macròfits són considerades fonamentals en els ecosistemes costaners, ja que juguen un paper ecològic essencial, tant per la gran quantitat de funcions ecològiques que desenvolupen com pels serveis que presenten per a la societat.
A més de la seva elevada productivitat i el seu paper en el cicle global del carboni i la lluita contra el canvi climàtic, participen essencialment en l'hidrodinamisme litoral i l'estabilització dels sediments, protegeixen la línia de costa de l'erosió, milloren la qualitat de l'aigua i proporcionen refugi i aliment a un gran nombre d'espècies, creant hàbitats de reproducció i actuant com a centre de biodiversitat. Actualment, treballem amb els següents macròfits marins:
Posidonia oceanica
És una planta aquàtica que pertany a la familia de les fanerògames marines i com a tal, està composta per arrels, rizoma, fulles, fruit i flor. A més, és endèmica del Mar Mediterrani i és també l'organisme colonial viu més vell del món, amb una edat estimada de 100.000 anys.
La Posidonia oceanica és la base de l’ecosistema marí de les nostres illes i un esglaó bàsic en la cadena tròfica, proporcionant aliment a innombrables organismes marins. A més, són moltes les espècies que depenen directament d’aquestes praderies per sobreviure, ja que són utilitzades com a lloc de posta, reproducció i refugi. També cal recordar que no només les espècies animals depenen i es beneficien de les praderies, sinó que el seu impacte transcendeix el medi marí fins al punt d’influir considerablement en dues de les indústries més importants de les nostres illes, com són la turística i la pesquera.
No hi ha dubte que depenenem en gran mesura de la Posidonia oceanica i que, si ella continua patint, les conseqüències seran devastadores per a les nostres illes.
460 Milions
de metres quadrats és la superfície total de la Posidonia oceanica
Més de 1000
espècies d'organismes diferents depenen de les praderies per sobreviure
338 Trilions
de quilograms de carboni són absorbits anualment per la Posidonia oceanica
+400 Milions
d'euros és l'impacte socioeconòmic sobre les Illes Balears
EL NOSTRE TRESOR MARÍ
La Posidonia oceanica és un dels ecosistemes més extensos i característics de les Illes Balears. Amb una superfície d'uns 460.000.000 milions de metres quadrats, aquesta planta milenaria forma praderies imponents que dominen tot el nostre fons marí, donant-li aquest aspecte màgic tan característic.
Peixos, epífits, mol·luscs, crustacis o algues són moltes de les espècies que depenen directament de la Posidonia oceanica, ja que les seves praderies són utilitzades com a lloc de reproducció i posta, reclutament o simplement com a font d'aliment. Sense elles, l'equilibri ecològic del mar Balear desapareixeria.
La Posidonia oceanica és una planta, i com a tal, fa la fotosíntesi; utilitzen l'energia de la llum solar per fixar carboni inorgànic (CO₂) i produir grans quantitats d'oxigen. Com a conseqüència d'aquest procés, les praderies actuen com a reservoris de carboni, emmagatzemant milers de tones de CO₂ al any. Això fa que la Posidonia oceanica sigui un agent indispensable en la lluita contra l'escalfament global.
Deixant de banda els beneficis mediambientals obvis que la Posidonia oceanica té sobre les Illes Balears, el seu impacte va molt més enllà. És la responsable de les aigües cristal·lines de les nostres precioses platges, i a la vegada, una gran font de biodiversitat marina. Per tant, s'estima que l'impacte directe i indirecte que té sobre la indústria turística i pesquera és d'uns 400 milions d'euros al any.
C. nodosa i Z. noltii
Cymodocea nodosa i Zostera noltii són també plantes pertanyents a les fanerògames marines, les quals es troben distribuïdes a la Mediterrània i en algunes parts de l'Atlàntic.
Aquestes espècies són menys conegudes, encara que també formen extenses praderies en aigües poc profundes, creant hàbitat per a nombroses espècies, contribuint a depurar l'aigua i capturant carboni. Es tracta d'espècies molt similars a simple vista que, a més, es poden trobar formant praderies mixtes d'ambdues plantes.
Cal esmentar també que, i malgrat el gran nombre de serveis ecosistèmics que ens proporcionen, C. nodosa i Z. noltii no gaudeixen de la mateixa protecció que P. oceanica, i es troben, en molts casos, altament amenaçades, fins al punt d'estar la Z. noltii inclosa al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades d'Espanya.
