.png)
TRANSICIÓ ECOSOCIAL
Tot està relacionat. Les persones som les causants no només de l'acceleració del canvi climàtic, sinó també de l'empitjorament dels altres 8 límits planetaris que posen en risc a tots els éssers vius d'aquest planeta, fins i tot els causants de la situació. Aquesta degradació continuada no la fa cap persona específica i la feim totes alhora, en el nostre dia a dia, la nostra quotidianitat, amb la forma de relacionar-nos amb nosaltres mateixes, amb l'entorn que ens envolta, i fins i tot amb el nostre passat, amb la nostra cultura, o el nostre futur. Sovint s'utilitza l'expressió que diu que els humans som un virus. A Arrels Marines, creim que les persones són gran part de la solució. L'únic virus que hi ha és el sistema que imposa la nostra forma d'interactuar amb la resta d'éssers vius del planeta, i que dictamina que la riquesa és proporcional a la quantitat de béns i serveis que podem arribar a acumular i consumir, sempre a costa de terceres parts, humanes o no, que acaben en pitjors condicions que les nostres, fora del nostre camp visual i de les nostres consciències.
És per això que des d'Arrels Marines no ens podem permetre conformar-nos amb els projectes d'Educació Ambiental i de Conservació Marina. Són molt necessaris, i ho són tant com el canvi de paradigma que ha de posar els ecosistemes al centre, que ha de dur la inclusivitat i l'equitat entre els éssers humans, posar a totes les identitats de gènere en igualtat de condicions, reals i efectives. Una visió en la qual l'autèntica riquesa la conformi la qualitat de les relacions que tenim amb les nostres companyes humanes i no humanes. Per tot això i més, col·laboram en tots els projectes possibles en acord amb aquests valors, com ho són les mobilitzacions socials dutes a terme per mar i per terra, el programa de ràdio per despertar un esperit crític, o el procés participatiu del litoral pollencí per contribuir a una comunitat més vinculada amb el seu territori, més empoderada, més connectada, i per despertar les ganes de lluitar per decidir el nostre futur tant a les grans com a les més petites.
COM ACONSEGUIR-HO?
Els nivells de vida dels països del nord global són de cada vegada més intensius en consum energètic i material, de cada vegada més nocius pel canvi climàtic, i sobretot dependents d'altres regions del sud global que acaben pagant les conseqüències. Davant aquests estils de vida tan perjudicials pels ecosistemes i també per les persones en general; per què no reimaginar uns estils de vida on necessitem menys recursos materials i energètics, i que alhora guanyem en relacions entre les persones i qualitat de vida?
El sistema socioeconòmic actual no només ens fa addictes al consum accelerat insaciable, sinó que ens està duent a un individualisme descarat i una maximització dels beneficis d'un mateix. Ens hem arribat a creure que no depenem de ningú, quan la realitat és que tenim relacions de dependència amb els nostres ecosistemes, i relacions d'interdependència amb la resta d'éssers vius. És per això que no s'inventa res nou si ens tornem a centrar en els lligams amb la comunitat, amb les altres persones, en les feines en grup, el treball en equip, i sobretot la celebració conjunta. La felicitat no la dona la quantitat de béns materials que podem acumular, sinó la qualitat de les relacions que tenim amb les diferents espècies del nostre entorn.
La subordinació de la dona i altres grups socials no privilegiats, per una banda, i l'explotació del món viu no humà per l'altra, no es poden tractar com a crisis socials independents. L'ecofeminisme pretén posar al mateix nivell les tasques productives, que permeten l'acumulació de béns, amb les tasques reproductives, totes aquelles que permeten el desenvolupament de la vida. Així, l'ecofeminisme pretén fer valdre el respecte als cicles i els límits naturals dels quals depenem com a societat, reivindicant el paper de les dones (i la natura) com a protectores i generadores de vida.
Seria incoherent pretendre garantir la salut i el benestar de les persones en uns ecosistemes en retrocés que de cada vegada estan més malalts. Hi ha una relació clara entre la salut de les persones i la salut de la resta d'éssers no humans. Uns ecosistemes sans permeten la salut física i mental de les persones, i és sobretot la salut mental i les cures col·lectives les que permeten millorar l'estat de salut dels ecosistemes. Si totes hi sortim guanyant, a què estem esperant?
