Fa un any que Arrels Marines col·labora en el projecte Surfing for Science, un projecte de ciència ciutadana que pretén avaluar la contaminació per microplàstics a les zones costaneres de les Balears, Catalunya i Euskadi. Cada dues setmanes fan una sortida en kaiak per la badia de Pollença per a recollir mostres. Ignasi Cifre, membre d’Arrels Marines, explica que els primers resultats indiquen la presència de 0’07 micrograms de microplàstics per metre quadrat a la badia de Pollença una quantitat que sembla petita, però que és significativa si tenim en compte la superfície de la mar.
En què consisteix el projecte Surfing for Science?
Surfing for Science és una col·laboració amb la Universitat de Barcelona i Surfrider Foundation. És un projecte científic d’estudi de microplàstics, és a dir, l’objectiu del projecte no és netejar les zones litorals de microplàstics, això és una feina a dia d’avui pràcticament impossible, per tant el projecte es centra en la part científica, d’estudi, per d’aquí a x anys poder fer prevenció a través de les polítiques que es posin en marxa.
Per entendre bé un problema i poder fer lleis d’acord amb el problema és important conèixer de primera ma com està. Ara mateix hi ha quatre punts a les Balears on s’està desenvolupant aquest projecte. Sempre és la Universitat de Barcelona i Surfrider Foundation que contacten amb una entitat local que fa feina en temes de conservació marina, que és qui s’encarrega de dinamitzar la comunitat i organitzar les sortides. Es fan sortides en kaiak cada dues-tres setmanes, en funció de la disponibilitat, i noltros des d’Arrels Marines intentam involucrar persones de la societat civil que vulguin venir a remar.
Quina és la vostra tasca?
La nostra part consisteix en la logística d’organitzar les sortides, tenir el kaiak, proposar el dia i fer la recollida. L’únic element que necessitam especial és la xarxa, que ens l’han enviada des de Surfrider Foundation. Una vegada acabam de fer la recollida, la part final de la xarxa es desacobla amb un velcro, i això és el que es guarda dins unes bosses de plàstic al congelador. Quan tenim 4 mostres, ja les enviam a la universitat de Barcelona.
Què és el que s’estudia dels microplàstics?
Es fan varies coses. Cada sortida està enregistrada en un compte de Wikiloc, per tant, s’enregistra el trajecte, la distància recorreguda, i només es poden comptabilitzar els microplàstics superficials. Per tant, s’analitza la quantitat de microplàstics superficials que tenim en un moment determinat i després l’origen i quina és la seva composició.
Teniu dades de la badia de Pollença?
La nostra presa de mostres és un trajecte d’una milla nàutica a la badia de Pollença, ja son 15 les mostres que hem recollit i n’hi ha unes 6-8 que estan processades. El que sabem és que en comparació amb altres zones, com zones costaneres de Catalunya més a prop de grans ciutats, la presència de microplàstics no és tan elevada. Després també ens hem trobat una diferència molt important d’una sortida a la següent, i això és perquè intervenen corrents, el vent, les pluges… ara mateix hi ha molta variabilitat en les diferents mostres. I dels principals tipus de microplàstics, en el projecte Surfing for Science sobretot el que més està sorprenent és el tema de la gespa artificial perquè hi ha molts de camps de futbol de gespa artificial propers a zones costaneres pels quals hi passen moltes persones i és molt fàcil que vagin volant i acabin a la mar. Això a nivell de tots els llocs on es recullen mostres, Balears, Catalunya i el País Basc.
Els microplàstics són visibles a la vista?
Els microplàstics és defineixen com aquells ítems de plàstic de mida inferior a 5 milímitres. Per tant dins dels microplàstics hi entren tots aquests plàstics molt petits que podem veure, però també hi ha una part que no podem veure. Quan agafam la mostra s’intueixen puntets blancs, puntets blaus… però fins que no els poses davall del microscopi no pots estar segur que ho siguin. La xarxa està perforada per recollir trossos superiors a 0’3 milimetres.
Quina problemàtica generen els microplàstics a la mar?
La problemàtica principal és com afecten a les comunitats de peixos. Si que és cert que una presencia molt elevada de microplàstics pot empitjorar la fotosíntesi de segons quines plantes marines, però la part més important és que son ingerits per peixos, es van transmetent d’uns als altres i al final acaben dins dels nostres cossos.
Heu explicat que els primers resultats del projecte Surfing for Science indiquen que la presencia de 0’07 micrograms de microplàstics per metre quadrat a la badia de Pollença. Això és molt o poc?
En comparació a altres zones on hi ha industria de producció de plàstic, com Tarragona, és menor. Però quants de metres quatrats tenim dins del sac interior de la badia o a la costa de les Balears? Estam parlant de tones de microplàstics.
Quin és l’estat de salut de la badia de Pollença?
A la badia de Pollença hi ha dues parts diferenciades. Una és el sac interior de la badia, que seria la zona que va des del Club Nàutic fins la Punta de l’Avançada. És una zona amb poca recirculació d’aigua, poca profunditat, i amb unes condicions ambientals molt dolentes. I a la resta, on hi ha més regeneració d’aigua i més profunditat hi tenim una realitat totalment diferent.
A la part on més ens hem centrat és a aquest sac interior. Aquí hi ha molts de fronts oberts. Un d’ells és que hi ha estructures permanents que impedeixen la circulació de l’aigua com fa dècades i, per tant, aquestes aigües no es regeneren, hi ha molta sedimentació, els fons són de cada vegada més fangosos i això fa que les plantes que necessiten fer la fotosíntesis no la puguin fer i estiguin en regressió. Això sumat al canvi climàtic, amb temperatures més extremes, també posen en estrés aquests organismes. I sense les plantes i les algues és molt difícil que peixos i altres comunitats puguin desenvolupar la seva vida.
Per tant, tenim un sac interior de cada vegada més mort, amb manco biodiversitat, i amb una regressió molt continuada de l’estat de salut. Tot i que no hi ha res perdut, m’agrada dir des d’Arrels Marines que és vera que s’ha perdut molt en comparació a fa 40-50 anys, però, encara te els seus valors, les seves comunitats d’essers vius i segurament es poden recuperar si limitam segons quines activitats humanes i segons quins impactes.
Com ha anat l’estiu a Arrels Marines? Com anau de fronts oberts?
De fronts oberts anam ben servits. De vegades es difícil decidir si volem obrir més fronts o als que tenim oberts dedicar-lis més energia. Aquest és el debat.
A Alcanada hi ha el nostre projecte de replantació de posidònia que segueix ben actiu. Tot i que a l’estiu és un moment on baixa una mica la feina, només s’han fet algunes sortides per seguir recollint dades de com estan evolucionant aquests primers fragments que hem replantat.
La feina principal que s’ha fet han estat molts de tallers de fotografia submarina, tant a la zona de la Cala Sant Vicenç com a s’Illot, a Alcúdia. Se n’han fet moltíssims a diferents públics i és un taller que funciona molt bé perquè té l’atractiu de ficar-nos a l’aigua amb un objectiu.
Després també s’han fet els Banys de bosc de posidònia. És un projecte que va sortir endavant l’any passat com a experiència pionera juntament amb Trazos de Bosque que són els que s’encarreguen de guiar. A Arrels Marines el que hem fet juntament amb Trazos de Bosque és adaptar la metodologia a l’entorn litoral i en definitiva tenir una excusa més per ficar la gent dins l’aigua. En aquest cas hem evitat la part més racional per anar directament a gaudir amb tots els nostres sentits i les emocions. Cercam treure les emocions a partir d’interaccionar amb la posidònia. Aquest estiu n’hem fet quatre i estam organitzant el cinquè i han funcionat molt bé. Estam molt contents que una idea que no estàvem segurs de com funcionaria hagi arrelat amb força. I aquests diria que han estat els grans focus de l’estiu.
També heu impulsat el Fòrum Talaia Nord. En quin punt vos trobau?
Ara mateix estan passant moltes coses a la vegada. Arrels Marines juntament amb Save de Med som els impulsors d’aquest Fòrum, però volem que sigui la gent que se’l faci seu. Des de fa uns quants Fòrums s’han creat diferents meses de treball, cadascuna amb els seus objectius, i aquest estiu hi ha hagut moltes accions i trobades de les diferents meses. Vàrem fer una sortida la plaça Major de Pollença i a la plaça d’u Moll per divulgar una Guia de bones pràctiques que s’ha fet des de l’Ajuntament sobre l’ús del clavegueram. Per altra banda, aquestes setmanes tenim una acció de pintada dels embornals per conscienciar a aquells que encara no saben que tot el que recullen va directe a la mar. També tenim una acció per posar el focus sobre un altra de les problemàtiques del sac interior de la badia, que són els fondejos il·legals que hem tengut històricament, i que estan creixent en segons quines zones. Anirem a identificar una zona que creim que es nova en quant a fondeig il·legal i a veure que hi ha ara mateix.
Tota la informació que recolliu la canalitzau a través de l’Ajuntament de Pollença?
Qualsevol ajuntament fa d’amplificador cap a la resta d’Administracions. Les competències que tenen els ajuntaments cap a la mar son bastant poques, solen ser els primers 200 metres de costa i la resta es reparteixen entre Ports, Costes, Capitania Marítima,…. El que ens han dit des de l’Ajuntament és: “quanta més pressió ens poseu, noltros amb més força ho podem transmetre cap a la resta d’Administracions”. Així que ara mateix quasi tota la feina que feim des del Fòrum Talaia Nord, l’Ajuntament de Pollença la segueix de primera ma. Fins i tot aquesta Guia de bones pràctiques es va fer des de l’Ajuntament i és el Fòrum el que l’està divulgant. Ara mateix hi ha bones sinergies entre el Fòrum i l’Ajuntament de Pollença i creim que ha de seguir sent així. Així al manco el que volem transmetre a les altres Administracions es pot fer a través de l’Ajuntament.
Tots aquest projectes els desenvolupau amb persones voluntàries. La gent s’anima a participar?
Això sempre és complicat. Jo crec que vivim un moment que no és bo per temes de participació ciutadana, ni la participació en general. Quan els meus pares eren joves, fa 20-30 anys, semblava que tothom era una mica més activista. Ara sembla que la gent de cada vegada més es desconnecta de tots aquests moviments col·lectius i és vera que costa bastant mobilitzar a les persones. Noltros feim un gran esforç a nivell de difusió, tenim esdeveniments que ens funcionen molt bé, però també tenim esdeveniments que quasi s’han d’anular perquè no hi hagut resposta social. Però sabem que això forma part de la nostra feina, que no tot sempre està a les nostres mans, i seguim fent feina sense perdre els ànims. Si que és vera que està agafant força el Fòrum Talaia Nord i al final valoram més tenir un grup reduït però amb qui es pugui confiar, que no un gran grup que un dia es desinfla i desapareix.